bascombe

A vegades...

2007-01-22T16:10:00.000+01:00

A vegades observo sense dir res.

amanida de tomàquet

2006-05-24T09:42:00.000+02:00

L'antioxidant de la meva amanida ja fa dies que no ha vist el sol.

chet

2006-03-16T13:40:00.000+01:00

by Tony Scherman

no escalfa el foc d'ahir

2006-01-10T10:49:00.000+01:00

... i haurem de fer foc nou (mmip).

ara és demà

2005-11-28T15:57:00.000+01:00

A vegades la mort arriba de manera sorprenent; a vegades no ens és ni tan sols propera; i ens reunim en rituals repetits en els que escoltem les mateixes coses; i cantem les mateixes cançons; i expressem les mateixes condolences.
I cadascú fa el seu viatge a terrenys no compartits; i s’allotja en l’habitació de ningú i demana una conferència telefònica gratuïta amb les seves històries particulars.
I ens en tornem a la feina, a les 8 hores diàries.
I demà haurem malaguanyat un altre dia.
Un dia menys.

all the world is green

2005-11-11T12:33:00.000+01:00

Quan vaig sentir-la la primera vegada vaig entendre per què havia passat tota la vida escoltant Tom Waits.
L’altre dia, en plena Secret life of words, m’ajudà a clavar-me a la cadira i accentuà la paràlisi que aquesta sàvia pel·lícula provoca de manera immediata.
També hi era l’Antony (and the Johnsons), convertint-ho tot en perfecte.

neguit

2005-10-27T11:16:00.000+02:00

I tots aquests senyals que miro de desxifrar; el cel gris amic que avui sembla una amenaça.
Les nits que deixen de ser fredes, la gent hostilitzada.
Assegut en un parc, amb un entrepà vegetal i un plat d’hummus; un cafè amarg i un got de plàstic.
Objectius que la tardor diluirà.
Vida de sumes, un seguit d’hores i els llistats de felicitats sense resoldre.
Una escultura de marbre, bruta de ciutat, fa cara d’esforç. I jo.

amagatall.

2005-10-13T10:48:00.000+02:00

Fem veure que no tenim pressa, que anem pas a pas, que controlem.
I la veritat és que no, que tot és una farsa estranya, que cada nit tot es desfà, maleint el dia que acaba.

roig

2005-09-28T09:49:00.000+02:00

Revoltat de color, mimetitzo els meus moviments amb els teus; peix.
Ens apropem més, amb curiositat.
Quan el ritme creix, una radio al cap sense sintonitzar, em deixo anar cap enllà.
Torno al sol amb una glopada de sal.

la franja

2005-09-12T16:06:00.000+02:00

Petites històries de bona nit que t’acompanyen quasi bé fins a l’albada. Drames personals que només associes a les pàgines més llunyanes del diari.
Avui cremaven sinagogues a la franja de Gaza, i t’ho has mirat amb més deteniment, amb interès per l’expressió a la cara de cadascun dels nois eufòrics que la tele t’oferia.
Avui han fet un xic més gran la seva presó.

memòria

2005-09-01T10:55:00.000+02:00

Silenci; el silenci no és sempre el mateix.
És un altre si el cel és un altre, si el vent arrossega la sorra, si el teu cap es ralentitza per un moment.
Sorra navegable, multiplicació d’estels.
A la cintura, un ganivet reforça l’honor que ja havíem llegit al teu esguard.
La nit fa mal com un pou que crema.

a.d.m.

2005-08-25T09:54:00.000+02:00

I el món no era com ens l'havien explicat.

Frank's wild years

2005-07-22T13:39:00.000+02:00

Una vida mancada de records meravellosos. Sense imatges d’aquells moments, sense literatura d’aquells personatges entranyables. Buidàrem el calaix, cremàrem la calaixera.
I entelàrem els ulls.

l'espera

2005-07-04T16:18:00.000+02:00

Sembla que t’has enfadat amb el món, o que has fet petit el teu món, reduït a allò que de debò val la pena.
Ets un peix estrany, ets una noia curiosa, ets un home silenciós.
Hem fet pausa dins del cercle, i busquem indicacions de sortida.
I ens en malfiem.

h.

2005-06-28T13:55:00.000+02:00

El matí escapa
dels geranis blancs i joves.
La veu surt fosca.

paraula

2005-06-20T13:19:00.000+02:00

Davant del cadàver, ningú no tenia res a dir. El mort, amb els ulls oberts, ens mirava atentament, com si demanés la paraula.
Quan algú, en un racó, inicià el cant, ja no hi havia visitants a la sala. Ja era fosc i bufava la marinada del capvespre.

Moncada

2005-06-14T17:20:00.000+02:00

Sí. Avui ha mort el senyor Jesús Moncada.

al sud

2005-06-13T16:54:00.000+02:00

De cara i amb la mirada franca; sí, de cara. Et proposarà ocultar-vos en un racó remot, sense solució de retorn.
I t’ho dirà amb una pena insistent, acceptant els termes de la teva negociació. Acceptarà plorar plegats un dia de cada onze. I mirar a l’horitzó blau tots els dimecres del mes de novembre, a l’hora en que la llum esdevé lleugera.I tot anirà bé, segur.

Simmons

2005-06-07T11:29:00.000+02:00

Amb la inquietud dels primers dies, es prepara per compartir unes hores, i una part de la seva vida, amb la Charlotte. Serà una bona companya pel viatge?
La resposta dependrà d’en Tom.

derrapada

2005-05-31T15:46:00.000+02:00

Era prou lent com per plantejar-se frenar una mica i veure si d’això en sortiria un autèntic plaer.
I va decidir que probablement sí.
I frenà, contemplà el món, i començà a gaudir com un boig.
Un boig lent, però.

A

2005-05-19T13:33:00.000+02:00

Els semàfors, d’alguna manera, marcaven el seu ritme a la ciutat; sempre les mateixes parades, els mateixos escenaris, les mateixes cantonades.
Aquell dia decidí fer una bogeria: acceleraria el pas, potser passaria en vermell el semàfor d’algun carrer poc transitat; qualsevol cosa per tal de canviar la rutina.
Descobrí un món nou que l’apassionà, ple de cantonades amb detalls desconeguts que, fins ara, no s’havia aturat a observar.
La joia era tan gran com l’angoixa que li suposava saber que, per repetir l’experiència, hauria de tornar a saltar-se un semàfor en vermell.
I, aquesta manca de civisme, tots a la ciutat sabem que no està B.

mirada

2005-05-11T16:39:00.000+02:00

Obro el diari i llegeixo que fa onze anys que el meu enemic va ser trobat mort en circumstàncies estranyes. Estranyes i encara no resoltes. Potser el vam eliminar nosaltres; ningú no me n’havia informat.
Em trec les ulleres fosques: si ell és mort, ja no em cal amagar-me. I ara no sé trobar la meva mirada, sembla que l’he perduda.
Hauré de començar de zero, cec, vell i rovellat com estic, després de l’infern dels últims anys.
No importa. Avui cau una agradable pluja fina a la ciutat d’Istambul, i el palau llueix altiu.

anonimat

2005-05-06T13:46:00.000+02:00

El costum d’amagar-se havia esdevingut un problema.
Ja no podia gaudir de la seva innocència pel carrer, ni recrear-se en els petits rituals que havia interioritzat després de tota una vida passejant.
Ara vivia contínuament pendent d’alguna presència hostil i poc definida que el sorprengués durant el seu caminar solitari per la ciutat de ningú.
No hi havia solució, a qualsevol cantonada podia ser descobert, detingut, ultratjat.

Ford

2005-04-22T13:09:00.000+02:00

No és fàcil trobar autors contemporanis que resultin, literalment, impressionants. Un exemple n'és Richard Ford, hereu de l’estil cru i directe de Kerouac i Carver.
Històries quotidianes de nordamèrica, narrades des del punt de vista del « perdedor ».
A la llista d’imprescindibles.

els blogs

2005-04-19T11:19:00.000+02:00

Exercicis d’exhibicionisme i/o voyeurisme. Imaginar vides fingides, fingir vides imaginades.
N’hi ha qui en diu Dip. Per a mi, el Dip era un personatge vampiresc de les terres de l’Ebre, que ens mostrà Joan Perutxo a les seves Històries naturals.

freakey

2005-04-11T15:52:00.000+02:00

No em preguntis què hi fèiem, de matinada, fent la ruta de Robin Hood, entre roques, foscor i aigua. Ni com vam arribar al campament de caravanes d’estiu, fermades per passar l’hivern. Ni com és que vam obrir una porta, per protegir-nos del fred i la pluja sota sostre aliè. Amb la irracionalitat de l’absurd, ens explicàrem senzilles històries de bona nit, amb una música de RHCP que res hi tenia a veure.
Tots nosaltres sabíem que eren els nostres últims dies, i els cremàvem sense gaire sentit. Els dies absurds i el plaer gratuït.

mar del Nord

2005-04-08T13:15:00.000+02:00

Adormit sobre una tomba, a la vora del mar del Nord, l’inquieten somnis barrejats amb els poemes de William Blake.
Desperta en negra nit, tremolant de fred. Ha començat a nevar.
Al seu voltant, han apareguts foscos membres d’una secta adoradora d’algun príncep de la nit.
No té por, però dubta. Personatges gòtics que ballen i riuen, ulls embriacs.
Desapareix arrossegant les botes en la gespa blanca de neu.

turbulència

2005-04-05T18:14:00.000+02:00

Primer uns minuts de calma aparent. Sobtadament, una lleugera tremolor, una mica de moviment, algun salt, algun comentari molt curt.
Silenci.
Cinturons cordats i, en el silenci, mirades que busquen seguretat.
No és res, només complicitats de silenci que han durat un segon, el temps en què ens hem sentit febles i vulnerables.
Després ja no, com sempre passa.

desvirtuació

2005-04-05T16:28:00.000+02:00

El blog hauria de ser un mitjà per difondre spleens.
També és cert que Baudelaire, al segle XXI, viuria sense ordinador. Segur.

inuit

2005-04-04T16:28:00.000+02:00

El local és totalment buit, ningú no m’atén. Finalment, de la part del darrera surt una noia índia. Camina pel family diner sense sabates, demano sopar. Truca per telèfon i, passats quinze minuts, arriba el seu avi, per cuinar un plat de pasta amb salsa de llauna.

Sumar-li les taxes a la factura esdevé una obra d’art. La Pepsi té un sabor estrany. El meu silenci no és pas una queixa, m’ha agradat el sopar.

Torno a la carretera i segueixo conduint en la nit.

paul

2005-03-31T10:22:00.000+02:00

En Paul va demanar que la gent enviés històries curtes al seu programa de ràdio i en va sortir un bon llibre. A vegades penso que el llibre és una mica com una selecció de blogs. És entretingut i t’ajuda a entendre aquell país, que és ben estrany.
“Vaig creure que el meu pare era Deu”. Paul Auster.
Recomanable, com tots els Austers.

bram

2005-03-22T14:24:00.000+01:00

Dalt del penya-segat es retallen les runes de l'abadia. A sota hi respira el mar del nord, a vegades amb violència, a vegades també.
Al poble no se'n parla, però la crònica diu que, en un dia llunyà, hi naufragà un vaixell amb el cadàver del capità lligat al timó, sense cap tripulant, i que només hi sobrevisqué un gos llop, que s'amagà a l'abadia.
L'únic que trobem avui és "The Dracula Experience", totalment tronat i caduc.