memòria
Silenci; el silenci no és sempre el mateix.
És un altre si el cel és un altre, si el vent arrossega la sorra, si el teu cap es ralentitza per un moment.
Sorra navegable, multiplicació d’estels.
A la cintura, un ganivet reforça l’honor que ja havíem llegit al teu esguard.
La nit fa mal com un pou que crema.
penjat pel bascombe @ 10:55 AM
10 comentaris
10 comentaris:
N'hi ha que són un autèntic alliberament, de silencis. I n'hi ha que fan mal. D'altres fan por, o fàstic, o avorreixen. De totes maneres, l'autèntic-autèntic, costa molt de trobar. De vegades, ni amb un ganivet a la cintura...
Isnel, el ganivet era de beduí (silenci de desert).
Glups... Ara ho entenc tot... No hauria de llegir tan de pressa...
per sort després de la nit, ve el dia. A pesar del silenci.
Un pou que crema, una nit de sol, un imposible?
Isnel, les interpretacions són sempre lliures ;)
Hola Nimue, per sort.
Joanaina, poden cremar molt, els pous; també la negra nit pot ser molt clara.
hi ha silencis amb guinavets o sense que he decidit esborrar
...i no me'n record
Tal com deies tu l'altre dia, "el món no era com ens l'havien explicat"
La memòria és un guinavet sense esmolar, un guinavet que pot tallar quan s'esmola, és a dir, quan es recorda...
el vent arrossega la sorra... i la sorra és navegable... llavors, el vent ens arrossega a nosaltres també? i tot plegat submergits en un silenci que no sempre és el mateix...
Publica un comentari
<< Home