derrapada
Era prou lent com per plantejar-se frenar una mica i veure si d’això en sortiria un autèntic plaer.
I va decidir que probablement sí.
I frenà, contemplà el món, i començà a gaudir com un boig.
Un boig lent, però.
penjat pel bascombe @ 3:46 PM
11 comentaris
11 comentaris:
Quin bon suggeriment per anar pel món, bascombe! I amb quina ironia!
Me'n vaig a frenar una mica més...
Una abraçada, ;)
uf! jo ara com ara estic frenadíssima, per sort...
"un boig lent", sí senyor :-D
El meu germà sempre es riu de mi quan em quedo encantat, tot mirant al buit, "Què, ja tens una altra idea per escriure?". I jo, llavors, també ric. Sóc un boig lent
tant se val ser un boig lent si gaudeixes com un boig
mar
Vejam, que ara un servidor, s'ha perdut una mica. El boig que frena, és el mateix que se salta els semàfors?. Ho dic, perquè, si està boig, se salta els semàfors, i va pel món derrapant...; he de concloure que és un perill. Vigileu en creuar.
I què més dóna si és un polvo bojament ràpid o bojament lent si al final acabes gaudint amb bogeria? :P jajajajajj (I només són les 9 del matí... :S)
Es tractaria d'ampliar la temàtica de la lentitud al apassionant món de la boferia, suposo.
Hola Pensador, la incoherència forma part del personatge, queda clar.
caram!!! joanaina has dit algo de polvos?? jejeje
escrius poc, bascome, poc però amb molta força, m'agrada! ;)
aix... això d'escriure a les fosques... bascombe... em fa menjar-me lletres! Un bes!!
Un gran plaer... de veritat que sí...
proveu, proveu
Matinada, cada uno se hace el loco con lo que quiere...
Publica un comentari
<< Home