anonimat
El costum d’amagar-se havia esdevingut un problema.
Ja no podia gaudir de la seva innocència pel carrer, ni recrear-se en els petits rituals que havia interioritzat després de tota una vida passejant.
Ara vivia contínuament pendent d’alguna presència hostil i poc definida que el sorprengués durant el seu caminar solitari per la ciutat de ningú.
No hi havia solució, a qualsevol cantonada podia ser descobert, detingut, ultratjat.
penjat pel bascombe @ 1:46 PM
6 comentaris
6 comentaris:
No he pogut evitar situar la història de nit, a una ciutat fosca, amb fum, amb boira, amb abrics llargs...
Anava tot passejant, i just girar per la cantonada de ca l'Isnel, m'he trobat amb el teu personatge anònim. Li he volgut veure la cara, però en endevinar les meves intencions, encara s'ha calat més el barret. L'abric, amb el coll apujat, i llarga fins els peus. La Pentesilea, tenia raó.
Hola Pensador, la veritat és que sí, la Pentesilea tenia raó, fins i tot ha vist la boira, que hi era.
69 paraules per explicar tota una vida! 69 paraules que parlen de sentiments, de pensaments, de pors, de desànim, de futur incert, de passat misteriós! 69 paraules que inciten (i conviden)a arrodonir tota la història amb supòsits de collita pròpia.
bascombre, ets genial!
Continua la història, l' olor és bona. ;)
Isnel, no sé què dir.
Tristany, no sé si sabria seguir.
Ja ho veieu, no sé res.
Publica un comentari
<< Home