freakey
No em preguntis què hi fèiem, de matinada, fent la ruta de Robin Hood, entre roques, foscor i aigua. Ni com vam arribar al campament de caravanes d’estiu, fermades per passar l’hivern. Ni com és que vam obrir una porta, per protegir-nos del fred i la pluja sota sostre aliè. Amb la irracionalitat de l’absurd, ens explicàrem senzilles històries de bona nit, amb una música de RHCP que res hi tenia a veure.
Tots nosaltres sabíem que eren els nostres últims dies, i els cremàvem sense gaire sentit. Els dies absurds i el plaer gratuït.
penjat pel bascombe @ 3:52 PM
10 comentaris
10 comentaris:
dies absurds i plaer gratuït...
jo m'hi apunt!
;-)
em recordes "X Generation"...
i com va acabar??? (un que és una mica "marujona" ) :)
Tal com havia de ser, acaba i prou, ben cremat.
Pente, no sé què dir-te de la X generation. No és ben bé això, però vaja.
Dies absurds de plaer gratuït. Sempre m'han semblat "pseudodies" amb "pseudoplaers" que al capdavall no ho són. O no almenys en aquelles circumstàncies.
M'he embolicat jo sol, o què, Bas?
...record que vivien a unes rullotes i s'explicaven històries.
ho tornaré a llegir... :-)
Litus, una mica és quan tens consciència del final d'una etapa i mires de treure'n tot el suc possible. I trobes el plaer en la llum d'un sol que no tornaràs a veure, o en el soroll del mar, o en coverses amb gent amb la que saps que no tornaràs a contactar.
Sí, Pente, rullotes "okupades" per una sola nit, de forma absurda, amb històries surrealistes, només per ser feliç, o pseudofeliç.
els últims dies s'acostumen a viure més que els altres pel simple fet de saber que són els útlims.. ho trobo una hipocresia més de tota la llarga llista que fem durant la resta de dies.. però va tant bé aprofitar-los quan saps que ja no en tindras més.. suposo, vaja..
I que collons, aquests són els millors moments, els dies més sucosos...
L'últim cop que he fet l'amor amb un amor, sempre he acabat plorant. Fins i tot quan no sabia que era l'últim cop.
Publica un comentari
<< Home