els blogs
Exercicis d’exhibicionisme i/o voyeurisme. Imaginar vides fingides, fingir vides imaginades.
N’hi ha qui en diu Dip. Per a mi, el Dip era un personatge vampiresc de les terres de l’Ebre, que ens mostrà Joan Perutxo a les seves Històries naturals.
penjat pel bascombe @ 11:19 AM
8 comentaris
8 comentaris:
Vols dir que hi ha tanta ficció, bascombe? Al cap i a la fi, imaginar vides fingides o fingir vides imaginades és molt més real i succeix molt més sovint del que ens pensem...
imaginam móns i els compartim, com si fóssim actors. Els actors també tenen un punt exhibicionista, tot i que sovint, a la vida real, són persones molt tímides...
Actors amb una màscara que creen fantasies, il·lusions...
i força contradictoris, sovint ;-)
potser es dilueixen realitat i ficció i sí, diria que hi ha un punt d'exhibicionisme d'allò que triem exhibir escudats en "l'anonimat"
(apa... quina frase que he colat!!!)
noieta http://www.lamevaweb.info/413
Isnel, no deixa de ser una realitat que manipulem a conveniència, i és part de la gràcia.
Pente, imaginem des de l'experiència, i ens divertim amagats en el resultat.
Hola noieta, també hi ha l'altra banda, el voyeurisme d'imaginar com és qui escriu cada cosa.
mira, però és distret no? :)
Doncs si llegir un blog és un exercici d'exhibicionisme o voyeurisme, les biblioteques s'acaben de convertir en els meus centres d'orgia total!
Ja se sap, a les biblioteques, molta pols
Publica un comentari
<< Home