A vegades...

A vegades observo sense dir res.

amanida de tomàquet

L'antioxidant de la meva amanida ja fa dies que no ha vist el sol.

chet

by Tony Scherman

no escalfa el foc d'ahir

... i haurem de fer foc nou (mmip).

ara és demà

A vegades la mort arriba de manera sorprenent; a vegades no ens és ni tan sols propera; i ens reunim en rituals repetits en els que escoltem les mateixes coses; i cantem les mateixes cançons; i expressem les mateixes condolences.
I cadascú fa el seu viatge a terrenys no compartits; i s’allotja en l’habitació de ningú i demana una conferència telefònica gratuïta amb les seves històries particulars.
I ens en tornem a la feina, a les 8 hores diàries.
I demà haurem malaguanyat un altre dia.
Un dia menys.

all the world is green

Quan vaig sentir-la la primera vegada vaig entendre per què havia passat tota la vida escoltant Tom Waits.
L’altre dia, en plena Secret life of words, m’ajudà a clavar-me a la cadira i accentuà la paràlisi que aquesta sàvia pel·lícula provoca de manera immediata.
També hi era l’Antony (and the Johnsons), convertint-ho tot en perfecte.

neguit

I tots aquests senyals que miro de desxifrar; el cel gris amic que avui sembla una amenaça.
Les nits que deixen de ser fredes, la gent hostilitzada.
Assegut en un parc, amb un entrepà vegetal i un plat d’hummus; un cafè amarg i un got de plàstic.
Objectius que la tardor diluirà.
Vida de sumes, un seguit d’hores i els llistats de felicitats sense resoldre.
Una escultura de marbre, bruta de ciutat, fa cara d’esforç. I jo.